LA SARGANTANA

La sargantana lleugera

sota el sol de fi d’estiu

lluca un mosquit vora el riu

a l’ombra de la pomera

Fragment d’un poema de Júlia Costa:

SETEMBRE

La señora sargantana

ara surt a passejar

-Fa sol, quin dia més clar!

Ai, començo a tenir gana…

La sargantana lleugera

sota el sol de fi d’estiu

lluca un mosquit, vora el riu,

a l’ombra de la pomera. 

Mentre fuig aquell mosquit,

(quin ensurt, quina basarda!),

es daura lenta una tarda

d’un setembre poc humit.

Composició i interpretació, Mercedes Delclós. Lliurada a l’alumnat de la etapa infantil del CEIP Costa  Llobera de Barcelona i a la seva professora Mireia Aja Cugat. El treball de plàstica en la imatge ha estat elaborat per l’alumnat de la Mireia.  

Aquesta cançó pertany al CD “Poemes i cançons infantils”.

Fotografia: Ricard Admetlla.                                                                                                                              

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: